Primers anys
Als dotze anys, la seva afició pel dibuix va dur als seus pares a ficar-lo com a aprenent a un taller artesà de decoració, en contes de continuar la tasca familiar. Aquest era diriguit per Francesc Avinent, el qual pot considerar-se el seu primer mestre. Ocasionalment també feia encàrrecs amb Francesc Calduch, un altre pintor-decorados de major prestigi.

El seu primer mentor propiament artísitc fou el pintor costumbrista Eduardo Laforet. El sevillà residia a Castelló, on donava classes a l’Institut Provincial d’ensenyança secundària i comtava amb un taller propi. Allí assisitiria el jove Vicent Castell juntament amb altres futurs artístes de tota província.

Formació
L’evident talent de Castell va animar Laforet a convèncer la família per tal que continués els seus estudis artístics. Finalment, al 1891 va marxar a València per a ingresar a l’Acadèmia de Sant Carles. Dins de la mateixa promoció que Ramon Stolz pare i també es trobà amb artístes més instalats com ara Gabriel Puig i Roda. Encara que en un principi tan sols havia de romandre dos anys, va quedar-se fins 1895. Les seves excel·lents qualificacions li van valdre una beca anual de la Diputació Provincial. Juntament amb la venda d’algunes de les seves primeres obres, Castell va poder salvar el gran esforç econòmic que suposaven els estudis per a una família tan modesta.

La seva formació va continuar a l’Acadèmia San Fernando de Madrid i, al 1897, a la Sant Jordi de Barcelona. Al llarg de la seva estada a Madrid també va acudir a l’estudi que el pintor valencià Joaquim Sorolla tenia a la ciutat. També va començar a participar en diversos concursos, incloent-hi la seva primera Exposició Nacional de Belles Arts. Va ser al 1897, pranticipant juntament amb Eduardo Laforet, amb el qual també coincidiria a Barcelona.

Gràcies a una nova ampliació de les beques de la Diputació, Castell va completar la seva formació viatjant a Roma, on coincidí amb Puig i Roda, i a Paris, al mateix temps que es desenvolupava l’Exposició Universal. Amb aquestes dues darreres etapes, completava l’itinerari de formació habitual entre els autors del seu temps.